Forat de cuc: de setembre 2026

dimecres, 23 de setembre del 2026

Presentació

Ferran Garcia Querol és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (tesi doctoral en línia); autor d’articles sobre filosofia i fenomenologia (enllaç); de blocs sobre educació (Regla de mestres), literatura (filosofia en la poesia catalana), cinema (Pedra solar), poesia pròpia (Forat de cuc), antipoesia anònima popular (Sainets de Res); i ha publicat el llibre de poemes Camí del ximple (Stonberg, 2019). Aquests són els seus altres reculls de poemes.

Vista de cargol

Quatre cançons antigues

Fatima

Ferran Garcia Querol

fgarc39@xtec.cat

“No hi ha altre Déu que Ell!” significa dues

coses: tots els altres déus són falsos o tots en realitat són

Ell. Per això, entrarem de dia a la mesquita de Córdoba

i consagrarem cada capelleta lateral a una forma de vida.

Perquè a cadascú se li ha revelat una part del missatge o

el missatge sencer, segons la forma del seu enteniment.

I viurem esperant el darrer dia per saber qui tenia raó.

Però això últim només els qui creguin en el darrer dia

i els qui creguin que algú ha de tenir raó.

Fàtima havies de parlar amb la Linda

però se li havia espatllat el mòbil

i era molt molt important que us veiessiu

perquè li havies de dir una cosa.

Llavors vas tenir un pressentiment

i vas nar caminant a Jemaa Fna.

Allà us vau poder trobar perquè ella

havia sentit el mateix impuls.

I quines abraçades quines llàgrimes!

De vegades es buida el teu cor

per omplir-se de ves a saber què.

I llavors saps allò que no sabies,

i estàs fora i també estàs a dins

i Déu t’ho ensenya tot i Hemdul·lah.

Fatima tu m’ensenyes la llengua

i fas el gest d’obrir-te el pit amb clau.

Sí, Fatima: la llengua és la clau del cor,

la primera medicina és la paraula.

Fatima, tu sempre dius

que Déu ens posa al món per estar bé.

Que ha escollit a cadascú

perquè creia que ens podíem entendre.

Que Islam és lliure: Tu vols?

Perfecte. Tu no vols? També perfecte.

Que pu pu pum no és Islam,

aquests només tenir patata al cap!

I llavors riem, mare si riem!

I parlem de les coses dels humans

mentre ens mengem la teva sopa de carbassa.

Fatima de sobte et prostres

i dius Al·là huagbar! Al·là huagbar!

Després seus i et passes la mà per la pell i els braços

sospirant com si t’haguessis quedat neta i nova.

I dius que això no és per Déu,

que a ell li és igual si ens postrem o no,

que és per tu, que és la teva manera

de sentir el contacte amb ell, Hembdul·làh!

Hemdul·làh per agrair-li tots els dons.

Hemdul·làh perquè els fills estan bé,

o els altres o tu mateixa. I si passa alguna cosa,

Hemdul·làh perquè no en passen de pitjors.

Fatima, de jove treballaves a Rabat,

a casa d’un professor d’anglès,

i quan netejaves l’escriptori i veies llibres de Plató

els agafaves entre mans i deies:

“Ooooh Al Flatún, oooh tu ets com jo!”

I els estimaves tant, aquells llibres,

encara que no sabessis llegir...

Perquè si en sabessis, ai si en sabessis!

Aniries per tot el món practicant la pau

per dir que no ens barallem, que estiguem units,

que estiguem units com tu i jo.

Però de moment no en saps de llegir.

Potser el dia de demà, si Déu vol,

com tu sempre dius i com deia la meva iaia.

I si no, no passa res,

perquè si el cor està bé,

tot està bé, Hemdul·làh.

Fes-ho sempre Fatima:

pregunta’m què està viu,

i revela’m revela’m

que les pedres no viuen

però diuen Hemdul·làh,

les estrelles no viuen

però diuen Hemdul·lah,

que el vent i la nit

tots diuen Hemdul·làh,

que la terra i el mar,

el temps i l’espai,

els vius i els morts

diuen Hemdul·là.

Notes

1) 25-5-20. 2) Marràqueix 27-8-18 / Reus 18-4-20. 3) Chwitter, 26/28-8-18. 4)

Chwitter, 26/28-8-18. 5) Chwitter, 26/28-8-18. 6) Chwitter, 26/28-8-18. 7) Chwitter, 26/28-8-18.

Petitíssima poètica

Ferran Garcia Querol

fgarc39@xtec.cat

Al principi érem complets

Però en reflexionar cadascú

es contraposava a si mateix

i vam aparèixer jo tu i ell

Des d’aleshores que ens enfrontem

uns contra els altres però també

ens busquem amb set incomprensible

a través de la lluita on tothom

ensenyarà la seva virtut

i aprendrà la del seu enemic

tenint les virtuts originals

finalment reunides i elevades

totes a l’enèsima potència

Fins que tornem a reflexionar

El déu volia fer coses

i el seu braç va ser l’esclau

Volia estimar algú altre

i el seu cor és convertí en la dona

Volia portar els seus comptes

i el seu cap va ser l’escriba

En mirar-se es va trobar

sense braços cap ni cor

I decidí que això seria l’home

I decidí que això seria l’amo

Llavors l’escriba esculpí a les muntanyes

la grandesa de ser home

Gravava argila per segellar els tractes

i els negocis del seu amo

Però un dia escrigué “jo soc l’esclau”

I a l’esclau li va créixer el cor i el cap

Escrigué “jo soc la dona”

i a ella li sortiren cap i braços

Adonant-se d’aquest immens poder

va apuntar “jo soc l’escriba”

Però no passava res

“Jo sóc l'escriba i aquest

és el meu poder immens”

Però no passava res

“Jo el senyor de la paraula

mestre dels signes eterns”

Però no passava res

i ja no va voler seguir escrivint

Només llavors sentí els batecs del cor

I la força de les mans

Hi ha molts llibres per llegir

i molts mestres a seguir

però et faran donar tombs

a les mateixes lliçons

Ai dels llibres per llegir

ai dels mestres a seguir

No t’hi quedis atrapat

fes-te mestre en el que saps

Si realment vols el que busques,

per què no acceptes el que trobes?

Això, tu regira el text

fins que les paraules quedin

quietes, com sedimentades,

i ja no vulguin que les toquis més.

Però si realment vols el que busques,

per què no acceptes el que trobes?

Repassava el dibuix amb llapis

marcant les ombres pacientment

I en un moment em va semblar

que no calia més que ja ho tenia

Però seguia repassant contorns

fins que el relleu es va esfumar

els matisos desaparegueren

i tot va quedar rígid i petri

Vaig estar a punt d’avisar-la

prò no m’hi vaig voler ficar

i ara tot sovint encara hi penso

Volia escriure

A vegades és com una febre

una punteta de visió

que amaga el cap passada l’hora

Però havia de fer coses

posar la rentadora

els gots al lloc

estendre roba

I en elevar-me a aquests actes

senzills i concrets

em vaig poder apropiar

del meu trosset de món

I tu que sempre cuines i fregues

quan fa que no agafes el pinzell?

Quan guanyaràs espai

més enllà del teu trosset de món?

Un poema com llençar

una roca a l’aigua i saltar-hi a sobre

No hi ha res de lògic res

on agafar-te

si caus

Però així és com ens posem

dempeus

una miqueta més endins del mar

Et parla la multitud

per les seves boques mil

i tu només tens dues orelles?

Se’t donen encenalls d’una llengua

Per tant escriu en curt ran de terra

des de dintre del que passa

i viu amb simplicitat

Aquí

completament sobri

on la vida es torna gest

que deixa traces

d’un altre món possible

si és escollit allà a

l’altra adnab

tneicifus acitìrc assam rep

No escriguis sobre poesia.

Però si ho fas,

ja que no ho pots evitar,

que sigui un moment només,

com si toquessis fons.

Aire olor d'humitat

Exacte, aixeca el cap,

deliciosament ingenu.

Aire olor de l'aire fred

Així

Deixa que les coses parlin per tu.

Brega amb elles,

que saltin paraules com espurnes,

que no ho puguis evitar.

Estimo l’aire de la nit

aire olor d'humitat

aire olor de l'aire fred

com si el cel baixés a terra

Ai l’olor de la nit

olor de la fosca original!

Notes

1) Reus, 2-4-18. 2) 3-8-19, Parc Sant Jordi, Reus. 3) Reus, Raval Martí Folguera, 21-12-17. 4) Reus, 2/29-1-18. 5) Reus, 4-4-19. 6) Reus, 30-12-18. 7) Reus, 25-9-19. 8) Marràqueix, 30-8-18. 9) Reus, 1-11-19. 10) Reus, 12-20.