Presentació

Ferran Garcia Querol és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona (tesi doctoral en línia); autor d’articles sobre filosofia i fenomenologia (enllaç); de blocs sobre educació (Regla de mestres), literatura (filosofia en la poesia catalana), cinema (Pedra solar), poesia pròpia (Forat de cuc), antipoesia anònima popular (Sainets de Res); i ha publicat el llibre de poemes Camí del ximple (Stonberg, 2019). Aquests són els seus altres reculls de poemes.

Vista de cargol

Encarnació

Flama negra

Retaule d'en Pere

Quatre cançons antigues

Pastoreta punkarra

Poble i poder

Llibre dels morts

Gesta

Misteris de res

Fet i deixat estar

Bajanades

Vista de cargol

 

Ferran Garcia Querol

fgarc39@xtec.cat

1

Pujant pel camí de Vilaplana a la Mussara, hi ha uns salts d’aigua que amb el temps han format basses a la roca.

Una té forma d’olla, fa unes deu passes d’amplada i a la part més fonda una persona amb prou feines treu el cap. Les pedres i la terra del fons es transparenten netament. I els insectes, abans de la sortida del sol, voletegen per la superfície. 

El raig que l’alimenta és dens i vigorós, llarg com uns braços estesos i gros com el tronc d’una olivera mil·lenària. Baixa a frec de roca acoixinat per plantes i algues, i s’enfonsa en la superfície plana amb esquitx rítmic i pregon, generant ones concèntriques que avancen serenes cap a tot el que hi ha a la vora. 

També tu, allà on siguis, estàs aquí, assegut a les pedres, i t’arriben les ones serenes, portant-te la seva vibració subtil. 

So i moviment: els dos són ritme, seqüència, repetició. 

Repetició de què? Què expressa el ritme de l’aigua que cau? Et preguntes. 

O t’ho pregunta l’aigua? 

No t’espantis si et venen pensaments estranys, tot el que és elemental és juganer. Es diverteix enredant, però no té malícia. 

Deixa’t interrogar per la fressa. Ara formes part del lloc, ets el lloc. Notes que es connecten compartiments del teu ésser llargament separats. Del teu front cau generós una doll que t’omple el pit per dins. El seu esquitx formigueja sota la pell i genera cercles, esferes que engloben més com més s’expandeixen.

Que sigui sempre així (repeteix amb mi): que la potència discernidora descendeixi cap a la potència amorosa; que la ment no se separi dels anhels del cor, altrament ambdós s’assecarien.  

2

La nit les estrelles la brisa

la terra ressona en silenci

Se sent la densitat callada

dels pins foscos sobre els turons

Cadascú de nosaltres rep

el secret que li correspon

3

             cel 

                o   

                silenci

cel         e         

   e      rr           

   terra             

         r            

         r

         e

         l

4 

Dures en el temps

com a símbol del poder que et va construir

en honor d’Aquell 

que s’enfrontà a tots els poders i permanències

Monestir Reial

el meu cos també encarna múltiples poders 

Múltiples poders

Monestir Reial i l’Infinit que els transcendeix

5

Sol i vent de tardor i abelles 

i papallones en l’espígol

Tu i jo contant-les d’una en una

al caliu

del foc tranquil de cada cosa

Venim d’ell 

i viure bé és estar-hi a prop

com tornar a casa des de lluny

Civilitzacions i formes de vida 

sorgiran en altres llocs de l’univers

I per a ells també 

la veritat i el bé serà

seure al caliu

del foc tranquil de cada cosa

Haver-ho entès una vegada 

fa més fàcil tornar-ho a entendre

Per això ho escric d’amagat 

i callo

6

Pins de la terra del capvespre

Sereu el meu bosc sagrat?

Voldríeu ser el meu bosc sagrat 

de la terra del capvespre?

Escolto les vostres fresses 

barrejant-se en el meu cor

Així van sempre amb mi 

els fantasmes dels avantpassats

Res res 

          a punt estic d’arribar-te

encara una mica més

branqueta que si et miro

t’inspira el vent i et fa dansar

No vull morir-me de tristor

com altres vegades 

per això deixo el full

Arrenco el full d’aquest quadern

i el deixo a terra perquè algú llegeixi

balbotejos d’un que va estar aquí

7

Aquí estic Senyor enmig de tu

de les teves criatures mons germans

esperant el teu senyal

A dintre de la fruiteria 

hi ha un noi discapacitat 

mirant amunt al sostre

amb la boca entreoberta

innocent indefens

completament entregat

i em pregunto si aquest és el senyal

si és així com tu 

em veus a mi esperant el teu senyal

Segueixes atentament els meus gestos?

Compadeixes 

la meva discapacitat envers tu?

Em trobes bell 

en la meva falta absoluta de gràcia?

Somrius quan oloro el pot d’olives 

per curiositat?

Des de la vorera del carrer

espero pacientment a la cua de la caixa

La mama m’hi porta agafat de la maneta

El front em pressiona els ulls 

i els tanco amb gest molest

El papa em renya 

perquè dec ser massa impacient

Uns homes estranyats em miren escriure 

i de cop torno a ser jo 

escrivint sobre mi com si fos un altre

Em passes el braç per l’espatlla?

Els papes i jo riem junts 

quan sortim de la botiga i passem davant meu

8

Estava menjant iogurt i galetes

i he trobat un cuc sobre la taula

No sabia què fer

Em feia fàstic matar-lo

He pensat en llençar-lo a la brossa 

i fer un poema

Un poema que simplement digués 

que he llençat un cuc a la brossa

per mandra de salvar-lo

i fàstic de matar-lo

Al final l'he recollit amb l'envoltori de les galetes

i l'he deixat en una jardinera al carrer

perquè potser pugui viure

Volia fer un acte poètic

no un poema

Però ha estat premeditat i artificial

sense cor ni bondat

I no sé què ha sigut pitjor

(Sainet Sainet

salva'm de la poesia

i dels actes poètics premeditats)

9

Estrelleta 

què em vols dir?

Forades l’espai

concentrant 

en un punt tot l'infinit

Vius vibrant

i et desprens 

absolutament 

És així com reclames

el  millor de mi?

10

Un poema

com aquest pi jove

tirant a lleig pobret

inexpert

desmanegat

esprimatxat 

i concís

que es 

retalla 

a contracel

i mirant-lo 

an ell

veus 

l'horitzó 

buit

11

Miro uns pares que miren les filles

que miren els peixos de l’estany

I llavors 

m’adono dels peixos de l’estany

12

La nena posa el peu a terra
I cauria si son pare 

no la sostingués per l'espatlla

Ella no et porta a tu

Ets tu qui la portes an ella

No puc em va gran

No et va gran és la teva mida

La nena baixa a terra

Que no et va graaan 

que és la teva miiida

Però el pare 

li rebaixa el seient dos dits

Segueixen cap avall i tornen a parar

Sembla disgustada

cansada de no sortir-se'n

Seu al banc

Torna a pujar

Baixa de nou i se'n va sense dir res

Tota pintxa

A l'ombra 

del porxo dels blocs de pisos

El pare se la mira

On vas?

La nena li fa un gest decidit

Ell la segueix

I allà ho tornen a provar 

13

Albira lluny

la vella garsa 

sobre el turó

14

Aquí 

a mig camí

Si ens quedem quiets

Amb una mica de temps

Es poden veure cosetes

Em toques el braç 

i assenyales amb el dit

Un esquirol que s’enfila pel marge

I es fica entre aquells matolls

elèctric 

imprevisible

Sents el zum zum de mosquits refulgents?

I una fressa doble

És el vent allà a dalt de la muntanya

I a la teva orella simultàniament

El vent baixa com si fos un salt d’aigua

i veiem el fons del bosc

com si fos el fons del mar

Silenci clar i transparent

On es filtra el sol

destacant a contrallum les

partícules-insecte que l’habiten

Respirem sota l’aigua de la brisa

En el bosc sagrat de sota del mar

15

No esperis a estar preparat

per fer el que has de fer.

Mai no arribaràs 

a ser aquell que volies ser.

16

neix callant

creix escoltant

cria parlant

mor cridant

17

 

La bellesa i la contradicció 

són cares de la mateixa moneda

mirant en la mateixa direcció.

18

Ves en busca de la bellesa,

engendra-hi fills millors que tu

i menja-te’ls per ser com ells.

19

Què serà de tu i de mi

Aquí no hi ha res on deixar rastre

Les mirades es perden en el cel

I les passes en la terra

20

Enamora't de la posta

i entrega-li el teu cor

amb tot el seu dolor

perquè se l’emporti amb ella

al fons obscur de la terra

21

I què és saber?

saber és quedar pres

en un murmuri de riu.

Murmuri de riu,

aquest entre molts.

Murmuri enclotat,

qui el tria no ets tu.

Murmuri de riu,

és ell qui t’escull.

Murmuri enclotat

buit ple del que hi ha.

Murmuri de riu i

res més ni res menys.

Per què seguir?

Què més he d’aprendre?

Ai criatura! Hi ha moltíssimes veus,

murmuris dins de murmuris.

Com que un t’ha atrapat

ja et penses que ets savi?

Tot el pes de la muntanya 

cau a la vora del llac.

Tu vas sobre una ràfega de vent 

que t’acaba de triar.

No pretenguis jutjar ni decidir,

no cometis desmesura.

El més senzill també és el més difícil:

deixar-se portar, deixar-se escollir.

22

T’agradaria ser arbre?  

sí aquest exacte aquest entre tots

només pendent del cel i de la terra

amable enmig de la nostra catàstrofe

igual al llarg de dècades i dècades

i els teus altres col·legues al voltant

amb els quals mantens 

algun tipus de comunicació 

extra sensitiva i no focal 

360 graus a la rodona

obert als esdeveniments més ínfims

insectes ocells converses retrets 

gestos furtius darrere les cortines

botzines presses de bon dematí

caps cots que marxen o entren als portals

i et miren sols un moment per sortir

del cercle clos de la seva tristesa

23

Antena ancestral

Cervell planetari

El teu tronc relliga 

el baix i el dalt

amb l’amplíssim món del mig

Els teus ocells emissaris

van de dos en dos

i de mil en mil

a tots els racons

de totes les nacions

I les teves agulletes

vinculen per una estona

cada estel precís

amb cada persona.

24

i cap amunt

cap amunt

invisibles

partícules

i engrapa

pota

de

filets

amb els seus

l’aire

escala

I s’enretira

Em mira

L’espiadimonis

25

Allà a dalt hi ha un paisatge

de llum amor i distància

Pàtria perduda i originària

Baixo la meva mirada

i un desconegut saluda

sense mediar paraula

Ell em fa un somriure lleu

jo només un cop de cap

Com es toquen dos silencis?

Compartint sense malmetre

el que sabem que ignorem

i el que ignorem que sabem

26

Salta cor

desplega les ales

mentre caus pendent avall

A mitja alçada dreçaràs el tronc

i amb la sola certesa per motor

planeja els camps en la pluja 

i teulades de liquen

Escola’t com un peix entre la brisa

llisca veloç pel fred corrent

Fes que en un revolt de l’aire

t’atrapi l’esclat de llum

de l’ull que et mira i que després s’amaga 

darrere del seu propi esplendor ardent

Tornarà a sortir entre les cendres altes

de nou més rotund que mai

I altre cop s’amagarà 

quan hagis aterrat per sempre més

27

Estel

x

i

p

r

e

ru s ne

lladrucs llunyans en la fosca:

us parlo a vosaltres? Us parlo i em sorprenc.

Aquí, al final del camí sagrat del vespre,

hi ha un oasi de complicitat amb les coses.

Els més joves us busquen, o sols o bé en colla,

creuen que sou la viva imatge del futur.

Els grans, en canvi, us troben a pesar seu,

i dirien que us assembleu més al passat.

Prô tu ets gran entre els joves i jove entre els grans!

I ara que baixes i passes entre uns i altres 

no et degradis: pensa en la noblesa que has tastat allà a dalt.

28

Vaig a llençar la brossa 

i sec una estona al banc

M'agrada el cel blau 

de diumenge de tardor

i el so dels insectes mentre no faig res

Com si no hi hagués res a fer

O com si tot estigués fet

No hi trobo diferència

Pujo i baixo per la rambleta 

de Sant Josep Obrer

A la plaça del tanatori un indigent 

tapat amb mantes i cartrons

Arrecerat del vent i la pluja 

sota la magna alzina ibèrica

Ha escollit el millor lloc

Baixo la vista per protegir-me del sol

Les rajoles de la plaça del tanatori

són com les de Tiahuanaco fa mil·lennis

I aleshores són com elles mateixes 

Quan la nostra civilització haurà acabat

En 100? 50? 30 anys? No 

No crec que durin tant

Avui dia tot es fa per durar poc

Cosa que potser vol dir

que la civilització ja ha acabat

Per això ara només té sentit parar

Però segueixo caminant

en actitud meva

extàtica mediúmnica

Estant aquí estic allà

Segles enrere mil·lennis

I ara per primer cop

M'obro al futur

Mentre em piquen els mosquits

i em molesten les mosques

en la xafogor d'octubre

Sé que no són paraules boniques, però estic cansat de frases brillants i lapidàries, fetes per intentar passar a la història, esperant ser citades en veu alta per desconeguts quan haurem mort. Escriure així ja no té sentit. Estic cansat. Vull paraules humils i arrugades, com olivetes negres caigudes a terra, tal com són, plegades amb cura a mida que te les trobes.

29

Sempre vam estar preocupats 

no sabem per què

Llavors et vas posar a cantar

Mai havíem sentit cantar

La tonada ens sonava estranya 

com si vingués d’una altra banda 

que ara descobríem

Com si fa molt temps

hi hagués hagut un cataclisme

i ens haguéssim quedat colgats 

Però només mentre cantaves

Després tornàvem a oblidar

30

Fa estona que sec davant 

d'unes flors grogues petites

i penso què passaria 

si ara morís

No hauria estat malament 

la meva vida

He lluitat contra mi i contra als altres

He creat i he destruït

He sigut vertader i he enganyat 

He estimat m'han estimat

I he deixat ser algunes coses

Unes flors grogues petites

Sobretot això

he deixat ser algunes coses

No totes les que calia

Suposo que havia d’aprendre a fer-ho

Senyor fes-me experimentar la mort 

moltes vegades a la meva vida

Cada dia si és possible

fes-me morir

Índex i notes

1- Pujant pel camí de Vilaplana, Les Tosques, 2009. 2- La nit les estrelles la brisa, Maspujols, 7-8-25. 3- Terrarrel, Ermita de Maspujols, 18-8-24. 4- Dures en el temps. Monestir de Pedralbes, 14-6-24. 5- Sol i vent i tardor i abelles, Camí de la Boca de la mina, Reus, Octubre 2023. 6- Pins de la terra del capvespre. Bosquet sota el pont de la carretera de Tarragona, Reus, Octubre 2023. 7- Aquí estic Senyor enmig de tu. Reus, Avinguda Jaume I, 22-10-23. 8- He trobat un cuc sobre la taula. La Sedera, Reus, 17-9-23. 9- Estrelleta què em vols dir. De nit panxa amunt a la piscina dels nens petits. La Sedera, Reus, 9-9-23. 10- Un poema com aquest pi jove. Sobre una fotografia de Nancy Holt: Pine Barrens. Trees (1975). MACBA, 9-9-23. 11- Miro uns pares que miren les filles. Claustre Catedral de Tarragona, juliol 2023. 12- La nena posa el peu a terra. Carrer Bernat Torroja, Reus, 2-8-22. 13- Albira lluny. 2021. 14- Aquí a mig camí. Pla del fideu, Santa Marina, Pratdip, 18-4-21. 15- No esperis a estar preparat. Reus, 25-9-20. 16- Neix callant. Reus, 25-9-20. 17- La bellesa i la contradicció. Reus, 25-9-19. 18- Ves en busca de la bellesa. Reus, 28-8-20. 19- Què serà de tu i de mi. Havent tornat de la Val d’Aran. Reus, 20-7-21. 20- Enamora’t de la posta. Reus, 20-7-21. 21- I què és saber? Saut deth Pish, Val d’Aran, 20-7-21. 22- T’agradaria ser arbre? Al pi gros del parc Sant Jordi a la reixa del carrer Gaudí, Reus. 23- Antena ancestral. Al pi gros del descampat de la carretera d’Alcolea, Reus. 24- L’espiadimonis. Camí vell de Castellvell. Reus, estiu 2020. 25- Allà a dalt hi ha un paisatge. Puig de Santa Anna, Castelvell, Agost de 2020. 26- Salta cor. Puig de Santa Anna, Castellvell, Agost de 2020. 27- Estel xiprer. Puig de Santa Anna, Castellvell, 28-8-20. 28- Vaig a llençar la brossa, Reus, 6-10-24. 29- Sempre vam estar preocupats. 6-3-21. 30- Fa estona que sec. Camí vell de Castellvell. Reus, 25-4-23.