Petitíssima poètica

Ferran Garcia Querol

fgarc39@xtec.cat

1

Al principi érem complets 

Però en reflexionar cadascú 

es contraposava a si mateix

i vam aparèixer jo tu i ell

Des d’aleshores que ens enfrontem 

uns contra els altres però també 

ens busquem amb set incomprensible

a través de la lluita on tothom 

ensenyarà la seva virtut 

i aprendrà la del seu enemic

tenint les virtuts originals 

finalment reunides i elevades 

totes a l’enèsima potència

Fins que tornem a reflexionar

2

El déu volia fer coses

i el seu braç va ser l’esclau

Volia estimar algú altre

i el seu cor és convertí en la dona

Volia portar els seus comptes

i el seu cap va ser l’escriba

En mirar-se es va trobar

sense braços cap ni cor

I decidí que això seria l’home

I decidí que això seria l’amo

Llavors l’escriba esculpí a les muntanyes 

la grandesa de ser home

Gravava argila per segellar els tractes

i els negocis del seu amo

Però un dia escrigué “jo soc l’esclau”

I a l’esclau li va créixer el cor i el cap

Escrigué “jo soc la dona” 

i a ella li sortiren cap i braços

Adonant-se d’aquest immens poder

va apuntar “jo soc l’escriba”

Però no passava res

“Jo sóc l'escriba i aquest

és el meu poder immens”

Però no passava res

“Jo el senyor de la paraula

mestre dels signes eterns”

Però no passava res

i ja no va voler seguir escrivint

Només llavors sentí els batecs del cor

I la força de les mans

3

Hi ha molts llibres per llegir

i molts mestres a seguir

però et faran donar tombs

a les mateixes lliçons

Ai dels llibres per llegir

ai dels mestres a seguir

No t’hi quedis atrapat

fes-te mestre en el que saps

4

Si realment vols el que busques,

per què no acceptes el que trobes?

Això, tu regira el text 

fins que les paraules quedin 

quietes, com sedimentades, 

i ja no vulguin que les toquis més.

Però si realment vols el que busques,

per què no acceptes el que trobes?

5

Repassava el dibuix amb llapis

marcant les ombres pacientment

I en un moment em va semblar

que no calia més que ja ho tenia

Però seguia repassant contorns

fins que el relleu es va esfumar

els matisos desaparegueren

i tot va quedar rígid i petri

Vaig estar a punt d’avisar-la

prò no m’hi vaig voler ficar

i ara tot sovint encara hi penso

6

Volia escriure

A vegades és com una febre

una punteta de visió 

que amaga el cap passada l’hora

Però havia de fer coses

posar la rentadora 

els gots al lloc 

estendre roba 

I en elevar-me a aquests actes 

senzills i concrets

em vaig poder apropiar 

del meu trosset de món

I tu que sempre cuines i fregues

quan fa que no agafes el pinzell?

Quan guanyaràs espai 

més enllà del teu trosset de món?

7

Un poema com llençar 

una roca a l’aigua i saltar-hi a sobre

No hi ha res de lògic res 

on agafar-te 

                     si caus

Però així és com ens posem

                               dempeus

una miqueta més endins del mar

8

Et parla la multitud 

per les seves boques mil 

i tu només tens dues orelles?

Se’t donen encenalls d’una llengua

Se’t donen encenalls d’una llengua

Per tant escriu en curt ran de terra

des de dintre del que passa

i viu amb simplicitat

9

Aquí

completament sobri

on la vida es torna gest

que deixa traces

d’un altre món possible

si és escollit allà a

l’altra adnab 

tneicifus acitìrc assam rep

10

No escriguis sobre poesia.

Però si ho fas,

ja que no ho pots evitar,

que sigui un moment només,

com si toquessis fons.

Aire olor d'humitat

Exacte, aixeca el cap,

deliciosament ingenu.

Aire olor de l'aire fred

Així

Deixa que les coses parlin per tu.

Brega amb elles,

que saltin paraules com espurnes,

que no ho puguis evitar.

Estimo l’aire de la nit

aire olor d'humitat

aire olor de l'aire fred

com si el cel baixés a terra

Ai l’olor de la nit

olor de la fosca original!

Notes

1) Reus, 2-4-18. 2) 3-8-19, Parc Sant Jordi, Reus. 3) Reus, Raval Martí Folguera, 21-12-17. 4) Reus, 2/29-1-18.  5) Reus, 4-4-19. 6) Reus, 30-12-18. 7) Reus, 25-9-19. 8) Marràqueix, 30-8-18. 9) Reus, 1-11-19. 10) Reus, 12-20.