Ferran Garcia Querol
fgarc39@xtec.cat
1
La paraula que ve del fons
pot atrapar el fons?
O és una xarxa que
s’enreda amb si mateixa?
És llibertat
o simulacre de llibertat?
I el que aconseguim aquí
ho repetirem a l’altra banda?
O el revers de l’espai poètic
és només citéop iapse?
2
Deien que la poesia
ens havia de salvar.
Però és que els escriptors contemporanis
són autors d’Obres Completes,
i ja se sap que a mida que llegeix
un acaba convertint-se en lector.
I deien que la poesia
ens havia de salvar...
3
Mires la fulla amb un ull i la gespa amb l’altre
mentre sents crits fanfarrons a la piscina
i et perds en records que ja no venen al cas
Imagina’t com deu ser conversar amb tu
Com recobrar en un sol punt
la potència dispersa dels sentits?
Ai mirall mirallet
que ens fas presoners davant teu:
qui trencarà el teu encanteri?
Aquí
aquí els nostres sentits unificats
per dures pedres de marge
infinitament irregulars
12
sueR
∞
19
4
au vinga tanca el llibre
no perdis més el temps
i ara que passa vora teu
mirant de no molestar-te
perquè estaves escrivint
digues-li que l’estimes
i intenta comprendre
les seves preocupacions d’avui
sigui això el teu millor poema
5
Ja no més versos
artísticament construïts
la poesia ha mort
La poesia ha mort
Però fins i tot això
és massa poètic
per ser veritat
6
I si aconseguir-ho tot
fos com no pretendre res?
Mirem al voltant perplexos
parem tots per un moment
Tan de bo puguem sentir
com la nit es torna vent
Que això és tot el que hi havia
i tot és bo tal com és
Que no cal que res canviï
per almenys ara mateix
Que ja podem respirar
alleujats profundament
Que t’ho diuen els pardals
pels jardins i pels carrers
Que l’escriure és tan superflu
tant escriure com llegir
Que el millor potser que sigui
simplement estar aquí
7
El cant és existència però
tret del silenci què hi ha de més pròxim
a la plenitud que l’amor?
Oh deixa que el meu silenci sigui la teva cançó!
(Muntatge: Rilke, Sonets a Orfeu, primera part, III. Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury, 14. Georg Trackl, Del calze d’or, Cant a la nit, VI)
8
.ps,poer,hyt`yfuçgçdhn7hfgngdhmgdhghjtdyhnjtj65iñkl652652dfbstsjfg
rrrrruuuuuuuuummmmmmdretalsilencifffffrrrrruuuuuummmmmmmm
mmmmmmmmmdeclaremquetenimdretalsilencifffffrrrrrmrrrrrrrmmm
rrrrrrrsssssjjjjssaestarentrearbressensesorolldecotxeshhhrrssssssskkkhk
mmmmmhhhhhhaglatiralcompàsdelesfullesverdesfffffrrrmrmrmmffffhh
zzzzzzfffffffhhhhhhxxxiarespiraraltempsdelabrisanovassshhhhhhhhjjjjjjj
gbo5mhgeaopf3q0y5eolgy54egiu5tg4rtghyuk3le4rtyujku3i45ltyuil7ç+dgn
9
Vam nar al cant de les sirenes
malgrat la ira dels prudents
I oh sorpresa vam ser els únics
a continuar flotant
Aleshores vam comprendre
què fa el cant de les sirenes
Submergeix qui no l’escolta
per això han de cridar tant
Ja només el seu silenci
podrà retornar els perduts
Prô llavors serem nosaltres
qui anirem al fons del mar
10
el silenci
flama negra
vibra i crema
dins del cos
creix i pugna
per unir-se
al silenci
gran del cel
consumint
resistències
fins que queda
un tot sol
11
Quan et posis el pijama i vagis pels mitjons,
escolta la fosca, asseu-te en la quietud.
Les coses tremolen al compàs dels teus batecs,
s’inflen i es desinflen a mesura que respires.
Coses, paraules, paraules i coses...
Simples variacions sobre un fons buit o un fons ple?
I el mitjó, tant és ficar-te’l del dret com del revés?
12
Avui t’ha preguntat què preferies
Ser poeta o ser persona
Tu has respost
has respost però encara no
completament convençut
Ser poeta o ser persona
Elevar-te per sobre de les coses
o jugar lleugerament entre elles
De vegades busques la solució
i altres mires de desfer la pregunta
13
No escriguis sobre escriure
És fixar-te en la qualitat del vidre
mentre a fora es fa fosc i tu t’ho perds
Tampoc escriguis sobre tu
És fixar-te en el teu reflex al vidre
mentre a fora es fa fosc i tu t’ho perds
14
Escolto els cotxes de la rotonda
Però al costat de cada so i de cada cosa
hi ha un silenci que ve de mi
Un silenci blanc i brillant com onades de mar
que respiro cap a dins i bombejo cap a fora
Riu del soroll contra mar del silenci
ai delta de la meva vida!
15
El gos borda.
A estones para i torna a començar.
Borda que borda.
Ningú no l’entén, ningú li fa cas.
Alguns conversen dalt a les terrasses
o escoltem callats a baix als jardins.
Però el gos borda
i els lladrucs travessen simultàniament
tots els quadradets unifamiliars,
borda que borda,
unificant-los en un sol espai.
Què ens passa? Què passarà?
16
Si seus a fora per estar al solet
i una formigueta va i se’t posa al full del llibre,
pren-la amb el polze suaument, posa-la al mur d’argila,
cuida la vida que està a les teves mans.
Veus el filet d’aranya entre les plantes?
Depèn de com, la brisa el gronxa i reflexa el sol.
Abans no el veies i ara sí. Vigila
que no el trenquis quan t’aixequis,
cuida la vida que està a les teves mans.
I tu? Per què esforçar-te si no hi ha solució?
Si això és el que et preguntes, aquest és el teu repte.
I n’hauràs d’aprendre, encara
que sols sigui per poder-ho ensenyar.
Salva la teva vida, salva la teva vida,
salva la vida que està a les teves mans!
17
Si us plau que aquests fulls no acabin
en un volum d’obres completes
Els llibres junts ja saps com parlen d’ells
i deixen de parlar a la vida
I si en fas un recull petit
com la butxaca del teu pantaló
perquè així te’l puguis emportar
al camí on més es pongui el sol?
O millor pren aquest poema
llegeix-lo en veu alta a l’horitzó encès
i crema’l per sempre en el descampat
més deixat de la mà de Déu
18
Et passes la vida llegint postes de sol…
Potser que vagis a la posta tu mateix:
sempre serà diferent
de tot el que puguis escriure sobre ella.
Ja no és veritat allò de l’or que se’n va,
el foc que s’apaga o la ferida que sagna.
I ara no vull fer un altre poema
sobre la posta de sol.
Perquè no sabria dir el meu cos
pel propi pes fonent-se amb la muntanya
que el sosté,
ni la brisa que el travessa,
ni la llum assedegada
que deixa el mínim de mi en aquesta roca,
on incubaria el somni més guaridor
aquesta nit
No, que això no sigui un altre poema
19
Per què escriu l’últim supervivent
després de l’apocalipsi?
Perquè encara quedes tu, natura,
llengua que advens des de tu mateixa.
20
Ara que les coses es transformen,
que respiren per l’ombra i resplendeixen
just per darrere com si fossin santes:
No t’agradaria poder volar cap a la posta?
Perseguir-la a mida que es converteix
en alba d’altres terres?
Què se’ns hi ha perdut?
Perquè verdaderament
alguna cosa se’ns hi ha perdut.
21
Torna a passar per la fila de pins.
Aquest cop, però,
atreveix-te una mica més
i empeny la crosta que t’aferra
a les teves queixes.
S’encén una cridadissa d’ocells
com no recordaves.
El sol es pon i tu revius.
Què estàs fent, ciutadà romà,
entre el soroll i el fum dels cotxes?
El sol es pon i tu revius.
Vas o vens?
I com ho fas per fer
d’aquest jardí de gespa i pins
el teu camí sagrat
cap a l’acròpolis del vespre?
22
Escolta la crida
ves cap a la posta
s’obre la porta de la fi del món
Els vents hi van
els núvols hi van
els ocells la llum les hores hi van
Tu també hi vas
com és que el teu cos es queda allà enrere?
Ai que es tanca la porta
Que el món i el teu cos es queden enrere!
23
Erets com aquest mocador
brut i arrugat dins la butxaca
i ara estàs obert i estès
als núvols rojos de formes infinites
I no
Em nego a definir l’infinit
Em nego a ser el caçador
caçat per la seva pròpia trampa
Les meves paraules siguin
com la natura que les fa sorgir
No pas la meva veu sinó una altra veu
que surt de mi quan jo no hi soc
com del fons com de l’origen
com aquesta hora
en què el dia toca a la nit
i llavors s’enretira
24
Tu i el mar davant de mi.
Jo una mica enrere, a l’ombra
d’un pi jove escarransit,
escrivint sobre tu sense que em vegis,
escoltant-te la tosseta
de cop d’aire de fa uns dies,
la fressa que fas en treure’t la jaqueta
i després el silenci del teu cosset
menut a contramar i a contracel.
Mar espurnejant
de pessigolles que brillen,
mar profunda ressonant
amb una mica de sordina,
mar que aculls les veus agudes del camí
així com el nostre silenci greu,
mar que t’endús les nostres baralles
estimbant-les en la roca
pels contorns de l’aire, mar,
desfent-les en la blavor
setinada, mar, de cel,
i en el blanc esponjós dels núvols, mar,
com la teva escumeta blanca.
Mar, mareta meua,
fins i tot tu necessites
que et vetlli algú, almenys algú,
per sentir-te més forta i lliure, mar,
com més protagonista.
Igual que un nen petit que es fa notar
davant qui molt s’estima, mar,
i tot ho fa de cara an ell,
fins que en un revolt et gires
i em trobes, mar, distret de tu.
Llavors somrius amorosa i segueixes
per cuidar la meva distracció.
Sempre és una roda, mar:
Ara et cuido jo, ara em cuides tu.
Això és l’amistat, diuen els antics,
i els déus s’estimen els qui són com ells.
25
Gira’t a la posta en brases
i mira quines coses fas:
Els estols d’ocells suspesos
en els darrers feixos de la teva llum
neden l’espai serens i harmoniosos.
Els teus actes i els teus dons
sempre són insuperables.
Tothom ho sap, encara
que no sàpiguen que ets tu
-en el fons un detall irrellevant
i divertit, si ho penses-.
Vols que els ensenyem a fer-ho?
D’acord, però ben fluixet,
com en un parèntesi, a cau d’orella:
(veu-te la posta i seràs com ella)
26
Sinyor arbre Sinyor humà
porto el món a dins talla el rotllo vols?
però el cel no té història Sones distant i pretensiós
i tu ets una esfera que ho em resultes massa llunyà
reflexes tot i ara que ens baixa aquí al concret tu
mirem et compartiré simplement escolta i no
la pena i tu la pau diguis res de res
27
Assegut de nit a la vorera
aquí estem tu i jo arbre contra humà
Algun cotxe ens passa entremig prô
la via entre els dos segueix oberta
Tens les fulles quietes i serenes
Menys una branqueta que em saluda
i m’acarona el cor des de lluny
Sabré ser com tu quan sigui a casa?
Seré branqueta viva i discreta
tocant per dintre a la meva gent?
28
La brisa humida del vespre
diu que tu també existeixes
i s’alegra que per fi t’adonis d’ella
La brisa humida del vespre
ara que s’ha despertat
com juga i bromeja amb el teu clatell!
No pot estar-se quieta d’alegria
La brisa humida del vespre
perquè tu la veus tu la veus
ai que tu la veus
i l’has tret de la seva soledat!
29
L’orgull et Jo Senyor
separava de la brisa voldria curació
afluixa deixa que s’obrin però no vull ser com abans
vies de comunicació transita ara que m’integro al conjunt
per elles agraït i restableix-te després d’haver-me’n separat
al conjunt de totes les coses conec millor el conjunt conec
ja que el dolor és mutu en millor el meu lloc en ell
les dues parts de la jo Senyor voldria
ferida curació.
30
Al costat del pàrquing
més enllà del cine
Camí amunt ple de deixalles
rere els pins malalts
Flanquejat per torres de tensió
Hi ha un camp abandonat
de pedres i herbes salvatges
I única en tot el tros
una rosella
Fràgil i petita
Sortida del no res
Al seu peu passeja una formiga
I una palleta es mou
per la força invisible
d’un altre insecte també invisible
Tot un món de vida
es revela en el detall
si ens acotxem a mirar al seu peu
El vent la fa dansar
Com una alga sota el mar
Amb moviments d’animal
fredolic recent nascut
Totes les altres herbes
estan quietes
Com si fossin pedres
Només ella dansa
enmig de la quietud
Escampant la seva sement
amb ales de brisa per tot arreu
Les roselles a l’abril
com juguen a amagar-se!
Però si et quedes quiet
a poc a poc van confiant
van vencent la seva timidesa
Aquí n’hi ha una més petita
Allà una altra de més gran
I potser la setmana que ve
serà d’elles tot el camp
I tornarem per veure-ho
Oi fadeta? Tornarem
només per veure-ho
31
Vaig de tarda
pels camins del sol
i ja no espero res
no sé si això és nihilisme
però és higiènic
buidar-se
entretenir-se en la trobada
amb el que hi ha i prou
Sol i camins
i ginesta florida de maig
vora les vies del tren
No sé si sempre hi seran
però almenys ara et fan de guia
I tu?
Quina és la teva aportació?
Et fiques per camins de riera
arrels d’alzines sostenen les parets
I de seguida surts a la carretera ampla
que condueix a la boca de la llum
Per fi el tens a tocar
l’esclat de foc
Allà al fons
ara sí que sí
Però cada cop
s’ajorna
com un miratge
fins al proper revolt
Mentrestant s’obren els camps
a banda i banda
És l’esclat de llum fet avellaners
i oliveres
Tot esvalotat d’ocells
que exulten d’estar vius
- O potser és neguit?
I a dalt un avió petit i silenciós
que et diu que avui encara hi ha demà
Ah sí
que quina és la teva aportació
Mira
tu tens el coratge
del silenci que desquadra
Que mai no s’ha mogut d’enlloc
però ve de lluny i arriba lluny
I de sobte estàs allí
Estrellat a l’horitzó
Escorxat rere muntanyes blaves
Xiscles muts estripats de sang
Talls calents recent oberts
Apagant-se com una vida
No cal que diguis res
Ja diran prou
si els deixes fer mentre vas cap a ells
No et caldrà ni caminar
Hi arribaràs abans
si seus i et quedes quiet
Mirant i escoltant
Com si això fos tot i prou
32
Què passa, què passa si et quedes quiet?
Que la mola és un altar ceremonial
vestida amb glasses de llum olímpica
on el vespre sacrifica els últims ocells del dia
si et quedes quiet
Que el mar es colga sota clapes roses i liles
reposant unes sobre altres segons la seva densitat
si et quedes quiet
Que ja no et fan nosa els molins eòlics ni els cotxes
i els gossos de tots els masos s’alerten entre ells
perquè saben l’hora que és
si et quedes quiet
Que la terra aguanta la respiració
quan el sol es pon i es va bevent la llum
però aviat exhalarà el seu alè a l’alta nit
si et quedes quiet
33
Acull amb les mans
la llum del teu cor
i caminaràs sobre els teus palmells
Índex i notes
1- La paraula que ve del fons. Camp de Tarragona-Madrid, 19-8-19. 2- Deien que la poesia, mirant un llibre a la Casa del Llibre que diu que la poesia ens salvarà. Barcelona, 12-8-19. 3- Mires la fulla amb un ull. Reus Deportiu, 12-8-19. 4- Au vinga tanca el llibre. Reus, 3-11-19. 5- Ja no més versos. Reus, 8-6-20. 6- I si aconseguir-ho tot. Reus, Mas Iglesias, 6-3-18. 7- El cant és existència però. Muntatge (Rilke, Sonets a Orfeu, part 1, III. Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury, 14. Georg Trackl, Del calze d’or, Cant a la nit, VI). Reus, 1-7-19. 8- Dret al silenci. Reus, escola en runes darrere de Misericòrdia, 17-6-18. 9- Vam ‘nar al cant de les sirenes. Mirant llibres a la Casa del Llibre. Barcelona, 12-8-19. 10- El silenci. Escaladei, 3-10-20. 11- Quan et posis el pijama. Reus, 12-11-19. 12- Avui t’ha preguntat què preferies. Santuari de Misericòrdia, 23-5-20/ 15-6-20. 13- No escriguis sobre escriure. Reus, 12-20. 14- Escolto els cotxes de la rotonda. Reus, rotonda de la Fira, 9-11-20. 15- El gos borda. Reus, 24-4-20. 16- Si seus a fora. Reus, 6-4-21/ 24-4-21/ 5-5-20. 17- Si us plau. Reus, 24-11-19. 18- Et passes la vida llegint postes de sol. Mare de Déu de la Roca, Montroig, 29-11-19. 19- Per què escriu l’últim supervivent. Reus, 13-6-20. 20- Ara que les coses es transformen. Poblat ibèric de Santa Anna, 13-6-20. 21- Torna a passar per la fila de pins. Reus, Mas Miarnau, 6-20. 22- Escolta la crida. Reus, Aigüesverds, 20-1-21. 23- Erets com aquest mocador. Camí antic de Castellvell, Reus, 29-9-20. 24- Tu i el mar davant de mi. Escaret, l’Ampolla, 9-12-17. 25- Gira’t a la posta en brases. L’Ampolla, 8-12-17. 26- Sinyor arbre. Reus, Pere Mata, 6-3-21. 27- Assegut de nit a la vorera. Reus, Pere Mata, 6-3-21. 28- La brisa humida del vespre. Reus, Pere Mata, 6-3-21. 29- L’orgull et separava. Reus, Pere Mata, 6-3-21. 30- Al costat del pàrquing. Les Gavarres, 10-4-21. 31- Camino de tarda. Camí vell de Castellvell i camí de Prades. Reus, 8-5-21. 32- Què passa si et quedes quiet. Reus, 6-6-21. 33- Acull amb les mans. Reus, 22-5-20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada