Poble i poder

Ferran Garcia Querol

fgarc39@xtec.cat

1

- Què en farem d’aquests poemes?- Pregunta el pragmàtic. 

- Ignora’ls-, diu l’assenyat. - Adora’ls!- Diu el boig. 

- Coneix-los si vols però viu com ho fan tots-, diu el culte. 

- Vegem com encaixen en el seu context històric-, diu l’erudit.

- Que desencaixin el teu propi context!- Diu l’autor entre el xivarri.

- Que s’incrustin en la teva vida i li donin el seu ritme-, diu la visionària.

- Fica’t en els poemes com si fossin realitat-, diu la màgia.

- Actua en la realitat com si fossin els poemes-, diu la revolta.

- Transcendeix tant els poemes com la realitat-, diu la saviesa.

- Ai quina gràcia!- Diu la benaurança.

Llavors arribes tu i te’ls trobes a les mans.

2

ÁNGELES

E

S

P

A

Ñ

A

CATÓLICA 

APOSTÓLICA ROMANA

Todo pasa, una sola cosa te será contada y es tu obra bien hecha. Noble es el que se exige y hombre, tan solo, quien cada día renueva su entusiasmo; sabio, al descubrir el orden del mundo, que incluye la ironía. Padre es el responsable, y patricia misión de servicio, la política debe ser católica, que es decir, universal; apostólica, que es decir, escogida; romana, es decir, una. Una también la cultura; estado libre de solidaridad en el espacio y de continuidad en el tiempo. Que todo lo que no es tradición, es plagio. Peca la naturaleza; 

son enfermizos ocio y soledad. Que cada cual cultive lo que de angélico le agracia, en amistad y diálogo.

DEMONIOS DEMONIOS

stnerefiD

SiratiloS

slanigirO

sosoicO

arutaN

MONSTRUOS

(Muntatge sobre quadre del Real Monasterio de las Descalzas, Madrid. Text nau nodrissa: Eugenio d’Ors, Paseo del Prado).

3

DIFERENTS

ORIGINALS

SOLITARIS

OCIOSOS

NATURA

 SOURTSNOM SOINOMED

 ANAMOR ACILÒTSOPA

ACILÒTAC

A

Ñ

A

P

S

E

SELEGNÀ

4

Egipte, Roma, Espanya, Estats Units... Naus nodrisses per a la salvació de tots, obres col·lectives que havien d’implicar tota la humanitat. D’elles només n’ha quedat algun fragment més o menys esplèndid: temples, llibres, llengües... Runes que desprenen una estranya i preciosa llibertat envers qualsevol compromís previ. Gràcies a això, sabem com es pot transformar la vida. Els orgullosos senyors d’ahir ens ensenyen, avui, a experimentar coses més grans que el seu orgull. Però si aprenc dels rics d’ahir, mentre tu em fas el sopar, què n’hauràs tret tu de mi?

5

No confondre 

sacrílegament 

la pròpia veu 

amb la del poble. 

Qui parla? 

Jo. 

Ves-te’n. 

Qui parla? 

Un cor, un altre cor, multiformes, diversos i contradictoris, vinculats discontínuament per sota, per l’arrel, aquí i ara, en un lloc i una hora que serà signe i estendard de les generacions futures. 

Entreu. 

6

Parlem d’una terra que ha ostentat diversos noms.

El seu gran riu batejà el riu Hebros de Grècia;

a la seva desembocadura hi hauria hagut el jardí de l’Edèn

i a les seves muntanyes el Foc Nou d’Adam i Eva. 

Estan emparentats amb els hebreus originaris, 

els amazics, els etruscs i els tracis. 

Es van establir en una illa que van anomenar Sicília.

Es diu que els seus topònims arriben fins a l’Índia,

que tenen llengua de trobadors i escribes imperials.

Han sigut opressors d’alguns i oprimits per altres,

han acollit els perdedors de tot arreu.

Tenen una mica de jueu i una mica de morisc,

una mica de fenicis, de grecs i de llatins,

una mica d’andalusos i de castellans,

d’asiàtics i europeus, africans i americans.

Per això a les nits d’estiu veuen cremat a la platja

i canten havaneres amb un punt de melangia.

7

Poble que vols ser lliure,

al final desapareixeràs 

i aquest serà el teu triomf.

De nit de vegades ho comprens 

i tens por entre les oliveres.

A mi em preocupa la teva llengua meva

però ni això té realment importància.

Sé que només hi ha una cosa important 

però no sé quin nom donar-li ni en quina llengua. 

Té a veure amb la guerra vertical,

la que enfronta dalt i baix 

dins i fora de cadascú.

Per això prepares 

les teves pintures rituals de guerra

i afegeixes aquests noms 

a la teva llarga llista onomàstica,

Oi poble que vols ser lliure?

Mosca collonera, 

irreductible anomalia històrica,

perillosa reacció en cadena,

ditet no del tot innocent que fa caure el dominó

amb rialleta de trapella.

8

Poble que encara vols ser lliure,

els teus ciutadans no necessiten president.

Els teus ciutadans fan república cada dia

quan s’entenen lliurement entre ells. 

Encara que aquí i allà senyorets estirats 

amb corbata i ulleres no ho reconeguin

perquè els suposaria una complicació a la feina

(una feina que bàsicament consisteix 

en no deixar-se complicar la feina

[cosa que per cert és molt complicada 

en si mateixa encara que no ho sembli ]).

Però no passa res. 

Aquí, en l’àmbit que no reconeixen,

ells tampoc són reconeguts.

9

Què se’n faran 

dels homenatges a la República

quan ja la tinguem aquí?

Per fi un nou estat d’Europa

a imatge i semblança dels vells?

Amb el seu poder de repressió sobre els cossos,

amb els seus mitjans de manipulació de masses

i les seves cloaques destraleres i indiscretes...

Això és el que volia 

la gent a les portes dels col·legis

amb l’ai al cor per si arribava la policia?

Però la República no era això.

La República era 

la gent a les portes dels col·legis 

amb l’ai al cor per si arribava la policia.

10

Fila d’avis per la República 

donant voltes a la plaça 

per la llibertat dels presos polítics.

Nena de 3 anys mirant-los i la seva àvia.

Nena: Ara és quan surten els gegants?

Explicacions inaudibles de l’àvia.

Nena: Es marejaran aquests xiquets.

L’àvia li dona suc i patates xips, ella xucla i mastega.

Nena: Es marejaran aquests xiquets.

L’àvia mira recelosa al voltant 

i se l’emporta al cavallet de la tenda de caramels.

Nena: Es marejaran...

11

JO TU ell ella 

Nos altres ells elles

     V

12

ells

jo jo jo

jo jo jo jo jo

jo jo jo jo jo jo jo

jo jo jo jo tu jo jo jo jo

nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres   nosaltres  nosaltresnosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres nosaltres no

13

“Què República ni què collons,

la República no existeix idiota!”

     Exactament exactament

República que no ve és

          punt de fuga en 

l’infinit

          forat de cuc forat de cuc

       a un altre espai i un altre temps

    magma abissal abís magmàtic

  destructor del sòl que funda

refundador del sòl que destrueix

14

Les meves parts m’ignoren 

i em busquen cegament pel món:

així es cansa el mar vessant-se 

un i altre cop sobre la riba.

Com si mar i riba no es pertanyessin 

i no fossin el mateix des de sempre.

Qui són aquests gegants blancs, qui són

sinó els nostres somnis i la nostra pietat?  

La seva petjada eleva terres 

com onades i congrega multituds. 

Però desperta el drac violent i fogós 

Es rebolca sobre si i ho destruiria tot 

si els gegants blancs no poguessin,

si no aconseguissin deslliurar-se’n.

Que els meus enemics van néixer amb mi,

tant de bo el meu país ho entengui un dia. 

Reconèixer el que som, això necessitem.

Però si negues una part de tu, seràs negat per ella.

No pots guanyar ni perdre, sols parar

i fer-te mestre en el que ets i en el que saps.

15

A cada passa els peus em punxen

Tenía que ser así

Qui és el senyor de tot això?

Tenía que ser así

Tan buit tan pesant tan cremant

Tenía que ser así

Això no acaba amb res 

Només li dona lloc al buit

Tenia que ser así

Vinc a escopir sobre alguna tomba?

Pesaba demasiado

O vinc a curar amb les 

meves mans que cremen?

Quemaba demasiado

Qui va unir la sort de tots a la seva?

Yo gané la paz para todos

yo redimí sus culpas

I tots havien de redimir les teves?

Tenía que ser así

Vas esborrar les diferències

vas donar-li un lloc al buit

i això ho fa tot més fàcil

Fácil dice el maestro de los muertos

no tienes puta idea de qué haces aquí

Potser tens raó 

però no vinc a escupir sobre la teva tomba

Ara sé què faig aquí

Marcela ¿me oyes Marcela?

No te asustes no te asustes

no pueden vernos nadie puede oírnos

todos están ciegos todos se quedaron sordos

toma mis manos toma mis pies

dame tu peso te doy mi volumen

16

Portes els morts amb tu

Carregues el seus deutes 

i les seves faltes com una bona filla

Com una bona filla abnegada i patidora 

Perquè els estimes

perquè així et fas digna del seu amor 

Tu que saps estimar de tantes maneres 

que creus que aquesta 

és la que millor poden comprendre

Però un dia 

et sentiràs indigna dels teus morts

I si només aleshores 

pots sentir de veritat la seva gratitud

el seu amor que et correspon?

Quan comences una nova vida 

els alliberes del pes que t’han llegat

lliures per fi de la culpa d’haver-te culpat

La teva pau reverteix sobre ells 

com una brisa pels marges del temps

Sents com a tu també t’arriben aires 

alegres i pacífics no saps d’on?

17

Dius que hi ha dia i nit, música i silenci, 

dius que hi ha blanc i negre.

La justícia i la injustícia són així?

I si tot depèn d’això?

 

Els morts lamenten el seu final indigne 

però saben perdonar.

Estimes la seva història i ells estimen 

el teu bon amor per ella.

En canvi al teu voltant només trobes ceguesa, 

és que sempre hi has vist clar?

Tu que odies les màscares opaques,

sempre et mostres tal com ets?

Però si algú, només algú, es manifestés 

en tot el seu esplendor...

Així és com els morts perdonen els seus botxins.

I si tot depèn d’això?

18

Perdona papa

la meua existència era el teu límit

l’abisme on tu perdies l’equilibri

Perdona fill

havia de rasurar els brots d’herba

que germinaven de la meua terra

I pegant-te m’han dolgut

les meues ferides

I pegant-te m’han dolgut

les meues ferides

19

Però al monstre dels teus somnis

no el pots matar ni esquivar

Vèncer-lo an ell és vèncer la por d’ell

Atura’t davant seu i es paralitzarà

20

Tems el que ens ve a sobre

ho dius un i altre cop

És possible que ara sigui 

l’ocasió que esperaves

prò com sempre t’agafa en calçotets

No seràs pur ni perfecte

no t’hauràs alliberat 

de la teva horrible màscara

I així i tot encara 

pots fer-ne alguna cosa interessant

Utilitza els teus bloquejos

i les teves resistències

allò de tu que no va ser integrat

per mantenir-te al teu lloc

Promet-me que no t’estalviaràs

21

No és que passis 

per la vida sense rumb

no és que t’hagis perdut 

pel món ample i divers

Els teus peus avancen per l’espai

però tu et quedes immòbil

veient com les coses et caminen

Sempre estàs al teu lloc

d’on res ni ningú et pot treure

com a molt t’escores una mica

quan s’apropen els obstacles

Tots els teus camins et busquen

només havies de quedar-te quiet

Tots els teus camins et busquen

22

Ara el vell vol la joguina 

que de petit li van prendre.

La voldria igualeta que el veí 

però que sigui seva.

Com que els altres nens la tenen, 

per això també en vol una.

No veu que ell és diferent,

que és més experimentat?

Perquè ha sigut opressor 

d’alguns i oprimit per altres,

perquè ha après a viure en les mitges tintes

i ha acollit els perdedors 

de totes les nacions.

Ell que ha hagut d’aprendre a viure 

sense estat contra els estats.

23

Si fem les coses per anar a la contra

sempre ens la foterem

Es tracta més aviat

de construir una pau dins nostre

Dècades de guerra interna

ens han ensenyat 

a tractar amb la contradicció 

ara que ens assalta a fora

No vulguis defugir-la

ni atacar-la frontalment

baixa per sota del seu nivell

al sòl comú que ens integra 

i ens sosté

24

Enllaçar els detalls un rere l’altre sense jerarquia. 

No seguir la lògica de qui pregunta

ni la seva classificació del que és o no important. 

No desobeir exactament 

però tampoc interpretar les ordres 

ni intermediar amb la situació concreta.

La resistència feia de suport

i un cop desisteix voluntàriament 

el poder cau a terra pel seu propi impuls.

25

Aprèn del bosc i la muntanya

Assentats sobre ells mateixos

no tenen odis especials

Saben que tot és 

qüestió de temps i perspectiva

Aprèn també del riu

 més lluny

Aprofita el que et surt al pas

i fes-ne alguna cosa bona

Però sempre sempre 

compta amb la gent

L’acció solitària 

és tirànica i efímera

Només els vincles constitueixen 

poble i poder

26

Com es fa per formar part?

Arriba de tarda com un foraster

i puja al cim del poble,

vora l’església en runes

bombardejada quan la guerra,

busca un lloc on seure i respira.

Que com es fa per formar part?

És una modulació del gust

amb la humitat dolça del canyissar.

T’ho ensenya el cavall blanc

minúscul, pastant pacífic 

més enllà de l’Ebre gros 

i lent com el record d’un pare.

Cap inquietud seva podria destorbar 

l’ample horitzó en el qual s’inscriu.

27

Quins són els poders de la nit

No és el menor d’ells deixar-te callat

resseguint les fulles altes del jardí

a contrallum del cel tapat iridescent

Com estimes la precisió 

de les coses en la fosca

Però aquest dolor a l’orella

i un dubtós sentit de la responsabilitat

et deixen a les portes de saltar

28

Ara sí

salta en el blau

al principi et sembla desolat

sense res on agafar-te

però és càlid i lluminós

i té zones i nivells

apareixen i nexierapased 

espurnes en l’abisme

sense riba ni terme 

potser en el fons tu també siguis

fugaç i alegre com elles

29

Et toca moure fitxa 

en un tauler llis i sense marques

A què jugues tu

i a què juga el teu rival?

Podeu parlar de tot llevat d’això

I com reaccionar des del parxís 

a un moviment potser d’escacs?

Podeu parlar de tot llevat d’això

30

Corres atrafegat 

per les teves coses

a la vora del mar

Corres atrafegat

cap amunt i cap avall

fins que t’atures a mirar

I t’arriba la mar 

la mar dolça i benigna

t’arriba la mar colrada de sol

Entre la platja i el penyasegat

romanins a les trinxeres

t’arriba la mar

tota memòria i diamantets

I no saps per qui ve

però és dolça i benigna

Notes hores i llocs

1- Què en farem d’aquests poemes. Reus, 8-8-18/ Mare de Déu de la Roca, 11-9-18. 2- Ángeles/ España. Muntatge (sobre quadre del Real Monasterio de las Descalzas, Madrid. Text nau nodrissa: Eugenio d’Ors, Paseo del Prado). Madrid, 30-12-18. 3- Diferents originals. Inversió del muntatge Ángeles/ España. Madrid, 30-12-18. 4- Egipte, Roma, Espanya. Reus, 30-12-18. 5- No confondre. Reus, 15-10-17. 6- Parlem d’una terra. Reus, 24-3-18. 7- Poble que vols ser lliure. Reus, 24-3-18. 8- Poble que encara vols ser lliure. Reus, 24-3-18/ 6-6-19. 9- Què se’n faran. Reus, 30-3-19. 10- Fila d’avis per la República. Reus, Plaça Mercadal, 25-7-18. 11- Jo tu ell ella. Barcelona, 10-8-20. Reus, 14-8-20. 12- Ells jo nosaltres. Reus, 12-8-20. 13- Què República ni què collons. Al mosso d’esquadra número 18849. Reus, 30-3-19/17-4-19. 14- Les meves parts m’ignoren. Reus, 28-10-17. 15- A cada passa els peus em punxen. Valle de los Caídos, 3-1-18. 16- Portes els morts amb tu. Tarragona, sota la muralla, 28-10-17. 17- Dius que hi ha dia i nit. A N. M., Falset, 22-11-15/ Reus, març 2020. 18- Perdona papa. Reus, 6-3-18. 19- Però al monstre dels teus somnis. Reus, 6-3-18. 20- Tems el que ens ve a sobre. Barcelona/Reus, 24-2-19. 21- No és que passis per la vida sense rumb. Reus, 2-5-19. 22- Ara el vell vol la joguina. Reus, 24-3-18. 23- Si fem les coses per anar a la contra. Reus, 29-9-19. 24- Enllaçar els detalls. A propòsit del bon soldat Schwejk, de Jaroslav Hasek. Reus, 2010. 25- Aprèn del bosc i la muntanya. Escornalbou, 17-4-19. 26- Com es fa per formar part. Poble de Garcia, 21-4-19. 27- Quins són els poders de la nit. Reus, 1-4-19. 28- Ara sí salta en el blau. Poblet, 26-4-19. 29- Et toca moure fitxa. Poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell), 29-6-19. 30- Corres atrafegat. Reus, 3-6-19. A ma tia Carmen Andreu Forés (✝ Campredó, 4-6-19).