Ferran Garcia Querol
1
El poderós Urà vingué conduint la nit, s’estirà sobre la terra ansiós d’amor i s’estengué per tot arreu. El fill, sortint del seu amagatall, aconseguí agafar-lo amb la mà esquerra, empunyà amb la dreta la prodigiosa fals, enorme i d’afilades dents, i ràpidament va segar els genitals del pare i els va llençar a la ventura per darrera en la madrugada del 11 al 12 de septiembre. Los gritos de dolor de un ciudadano senegalés se oían por todo el vecindario de la calle Santa Teresa poco después de medianoche. Según la versión de la testigo, el hombre habría dado una patada a un perro de una persona que vive en la calle y el animal se habría abalanzado sobre su agresor. El can le habría clavado sus colmillos en el pene tras zafarse del bozal y también habría mordido en la mano cuando el senegalés intentaba quitarse el animal de encima. El desgarro de parte de la piel y heridas en el glande y prepucio fueron motivadas por la mordedura del animal, que con sus colmillos perforó los pantalones y alcanzó de lleno el órgano reproductor.
(Muntatge: Hesíode, Teogonia, vv. 176-182. Diari de Tarragona, 14-9-18).
2
El déu del cel va creuar
la seva òrbita amb la Terra.
De primer, va notar l’abrasament
de l’aire i el fred dels núvols.
Després va tocar amb els peus
la punta rogenca de la muntanya.
Des d’allà va veure els boscos
i els camps com s’estenien.
Llavors a poc a poc baixà a la mar i
va ficar-s’hi per veure què passava.
Així és com va notar per primer cop
la sensació d’estar en un àmbit ple,
al mateix nivell que la seva gent
i la seva circumstància.
I se’n va enamorar completament.
3
Xiscles de dolor i vergonya, sol en la nit.
És el moment perfecte per explicar-te algunes coses.
Has de saber que ets l’obertura primigènia
i el cel i la terra eterns i immutables.
Però el contacte permanent amb tu mateix
t’engendrava sense terme ni mesura.
I com que et desbordaves i no podies sortir de tu
et van haver de tallar els ous.
Així és com vas dividir-te en tot el que veus
i vas néixer a l’espai i al temps
i a les coses que et passen.
Però es clar,
tu això no ho saps i vas com vas per la vida.
Has pegat a un gos
i t’ha esqueixat la titola a mossos.
Ara ets la viva imatge de tu mateix
i et pots adonar del teu estat actual.
4
Però i si no fossis tan idiota?
Has copsat el problema fonamental
i has trobat una solució dràstica i sorprenent?
Semblaves complet però et sabies fragmentat,
per això has pensat que potser si et fragmentaves
resplendiries d’unitat profunda?
Oh mestre,
aniré com tu despullat a un parc de gossos,
començaré a xutar-los a tots a les costelles
i oferiré els meus genitals penjants
a les seves mandíbules rabioses.
Abans tindré el detall de depilar-me
perquè sé com n'és de desagradable
trobar pèls en el menjar.
I en havent caigut al llim
m’ungiré amb la meva sang
i absorbiré terra i cel per l’horrible ferida,
juntament amb els gossos i amb els amos
i amb totes les coses que han passat i passaran,
les quals estan custodiades en mi des de sempre.
5
Entro
en plena possessió del meu regne
que governo amb discreció i justícia.
Què és? Què és això
que ningú ni res no em pot treure?
És una radical intimitat
feta de tot el que percebo i sento
i recordo i somnio.
Jo soc el rei i aquestes són les fites
del meu reialme divers i canviant:
el cel i la terra,
les meves fronteres;
els pins i les roques
són els meus súbdits;
la fe em precedeix,
les pors es rebel·len
i proven de desestabilitzar-me…
Oh que impossible,
si jo soc el rei!
Jo soc el rei i el regne
i els meus súbdits i les meves pors.
6
Un dau de 6 cares, cadascuna
va associada a una resposta:
1. Jesús pica de peus i llença el braç endavant mentre crida “tracatrà!”
2. Jesús guarda silenci.
3. Jesús somriu com si estiguessis a punt d’endevinar la resposta.
4. Jesús obre els braços dient: “Ualà!”
5. Jesús es fa una boleta i s’acomoda a la teva falda.
6. Jesús ensenya els palmells de la mà.
Tira el dau, medita la resposta
en connexió amb la pregunta
i extreu una conclusió.
(Pots afegir totes les variants que vulguis).
7
Tu, Jesús, tu com vas néixer, pobre o ric?
Si haguessis nascut pobre hauries demostrat
que la llum i el valor més elevats
poden sorgir en els racons més foscos.
I si haguessis nascut ric, també.
(Jesús fa una salutació teatral amb la mà
com si fos un mosqueter)
Tens raó, què més dóna que jo sigui pobre o ric?
El millor de mi disgustarà i captivarà a uns i altres.
(Jesús calla i somriu amb amabilitat)
Entenc, en realitat el millor de mi
té a veure i no té a veure amb ells.
(Jesús pica de mans i traça un cercle amb la dreta
mentre fa petar els dits com un ballador flamenc.
Dona mitja volta i se’n va fent palmes.
Jo el segueixo fent palmes també).
8
9
Corona’t
Germina
Centra’t
T
‘
A
D
I
U
C
10
11
Cala’t el cel
rrr aaa
bbb ccc
iii iii
vvv óóó
Calça’t la terra
12
...
...
...
...
…
...
...
…
…
13
cel cel
serra
terra terra
15
Home de trenta-cinc
experimentava
un principi de comprensió
després de tants errors
Els seus amors eren
reflexos uns dels altres
cada nou aprenentatge
només ampliava els que havia fet
I la vida li semblava
la progressiva descoberta
d’una imatge pretesament original
16
Home de trenta-sis
busca denominador comú
del que seria vida bona
Una amorosa clausura
sobre els horitzons oberts
una pobresa íntima i serena
un moviment i una quietud
enmig del moviment
17
Home de trenta-set.
El pulmó em punxa,
em costa respirar i em torno pessimista
com cada any a aquestes alçades.
Però un bebé simpatiquíssim
em fa riure a la sala d’espera del CAP.
Potser sí, potser és això.
18
Un fanal encès rere la cortina
Però entre la cortina i jo
una munió de pensaments se’m claven
Són espurnes separades
forces meves girades contra mi
Torneu a la vostra llar
enfonseu-vos en la meva carn
Vull ser simple i transparent
Jo només vull contemplar
Un fanal encès rere la cortina
19
Remenes l’aigua amb la mà,
i en treure-la, comença el remolí.
Així és com entres i surts
dels assumptes dels humans?
Tu, iniciador anònim
i testimoni discret,
no t’apropiïs
de res que comences:
deixa que cadascú s’ho faci seu.
20
Si em preguntes on estic
et dic aquí i miro allà.
El meu desig serà sempre
aigua a dojo entre les mans.
21
Veus el romaní de la porta?
Quan surtis de casa acarona’l
Fa olor a memòria
a cosa teva que t’acompanya
des del penyasegat de vora el mar
quan eres petit
Com un filet que relliga la teva
vida i li dona continuïtat
i et fa una mica més proper
això tan estrany que fas cada dia
22
Estaves tan lluny de tu
que potser gràcies als canvis
arribis a trobar-te a tu mateix
Per això cuida el teu espai intern
és la terra on enfonsar les arrels
i poder-te tenir en peu
Perquè si la pluja se l’endugués
digues
com evitaries de caure?
Entre els tombs del laberint
busca
Teseu
el teu Minotaure
23
Entre els tombs
del Minotaure
laberint el teu
busca Teseu
25
Sempre fem la mateixa via
vivim en cercles i ens movem
amb lleugeres variacions
Busquem a cegues la sortida
cometent idèntics encerts
caient als mateixos errors
Pensa pensa fila que fila
en el que encara es repeteix
de la infantesa a la vellor
I tanca desprèn-te assimila
en el que ara t’afligeix
tots els cercles anteriors
26
Nosaltres també teníem ànima d’acer, recordes?
Volíem els excessos, la genialitat, l’atreviment,
però sobretot volíem una altra cosa (ara ho sabem)
que només tens quan l’esperes
i que perds quan deixes d’esperar-la.
Tu en dius “l’element místic”
i et sorprèn que em costi tant posar-li nom.
És que els professors estem acostumats
a fórmules acabades i fàcils de dir.
Però els pensaments inconclusos són els que valen
i aquests només es troben mentre es diuen,
per això només es poden dir barbotejant.
Com Jimmy Hendrix a Monterrey:
ruixar la guitarra amb alcohol i calar-li foc…
Després d’això com podien seguir com si res?
En acabar la gent potser el felicitaria.
Molt bé Jimmy Ets l’òstia Jimmy
No està malament, oi?
No, no està gens malament.
Però no ens enfadem amb el rock.
Seria com enfadar-se amb la posta de sol
perquè la nit i el dia no són exactament
com ella promet.
Només t’ensenya el que busques
perquè sàpigues com és,
i després et deixa aquí al mig,
just on eres,
perquè ho tornis a trobar.
27
El sol de la tarda decau.
Ha sigut tan fort durant el dia
que ara al vespre
distorsiona la seva pròpia visió.
L’enorme descampat és ple de gent:
uns juguen a futbol,
altres miren asseguts,
i altres van i venen
per la carretera de la meva esquena:
Bon jour Messié!
Es deu veure a la milla que soc guiri.
Tots semblen gent desocupada,
però no per això gaire afectada.
I admirant la seva despreocupació
jo també m’he despreocupat.
El problema
només destaca si el mires com a tal.
Si el veus com a part del paisatge
deixa de ser un cos estrany en ell.
Ja ho sé que
amb aquesta actitud no es va gaire lluny.
Però què és arribar lluny?
Lluny no és cap lloc i ara…
Ara almenys estem aquí.
28
Un abellot enorme ha entrat a casa
fent tombs de punta a punta de la sala.
Li dic: “per la porta si us plau, amiga,
ves cap a la llum”. Ni cas.
Alço el braç marcant camí
per si es deixa suggestionar, però res.
S’atura a l’hèlice del ventilador immòbil,
on sembla que vol ensenyar-me alguna cosa.
Faig per apropar-me a veure i zip!
Surt per la porta volant
com si en tot moment
hagués sabut com es fa.
I llavors entenc el que en tot moment
he sabut que havia de fer.
29
Deixar casa i feina, família i amics, veure món, conèixer gent, no patir per si a algú li sabrà greu que pugi sol de nit a una muntanya pelada.
O veure món, conèixer gent, no patir per si a algú li sabrà greu que pugi sol de nit a una muntanya pelada.
O no patir per si a algú li sabrà greu que pugi sol de nit a una muntanya pelada.
O pujar sol aquesta nit a la muntanya pelada de Sant Roc.
Mira nen, el que vols és molt senzill, però crec que t’ho compliques per no haver-ho de fer.
30
Veus aquest penyasegat?
Sempre es va considerar impossible d’escalar.
Però els primers el van pujar en 47 dies, el 1958.
Els segons ho van fer en 7 dies, el 1960.
Altres van trigar un sol dia, el 1975.
Durant els 80 i 90
n’hi havia que pujaven sols, sense cordes, a pèl...
Un ho va aconseguir en dues hores, el 2012.
Tots deien el mateix:
Quan veus que un altre ho fa, saps que és possible,
ja no parteixes de zero,
ho emprens amb més confiança, més audàcia,
cada cop amb menys temps i més simplicitat.
«Una ética que no llegue hasta la santidad
no hará el trabajo que necesitamos».
31
Jo no ho sé si donaria la vida.
És una de les coses que només
se saben a l’hora de la veritat.
En canvi tu, tu
quan em dius que donaries la vida,
ets l’única persona de qui ho crec.
Saps l’estranya qualitat que desprens?
Digues com és, què se sent.
Però no, no ho saps.
Ni tan sols comprens aquestes preguntes.
Callo i m’arrauleixo a la teva vora,
deixa’m aprendre de tu.
32
De vegades de petits
parlàvem de com volíem morir
Un deia que dormint per no sentir res
un altre que enmig de plaers i excessos
i jo era l’únic que deia
Com un sant despullat cosit a fletxes
les ferides obrint vies
entre dins i fora
L’exterior entrant en mi
i jo entrant en l’exterior
bategant-me
expandint-me
O entre sacerdotesses de la Mare
cadascuna fora de si estirant per
posseir-me només ella
fins a esquarterar-me entre totes juntes
mentre la consciència morbosa
encara espasma en
els meus trossos palpitants com
cuetes de dragonet
33
Un romeret
surt de la roca
al dia ample a
la nit profunda
La seva aroma
somiosa i brava
de branca tersa
i aspra de fulla
Ai romeret que
surts de la pedra
al dia ample a
la nit profunda
Que el mar t’atrapa
i et tornes alga
o bes d’ortiga o
fil de medusa
Índex i notes
1- El poderós Urà vingué conduint la nit. Reus, 17-4-18. 2- El déu del cel. Mare de Déu de la Roca, 13-9-18. 3- Xiscles de dolor i vergonya. Reus, 13-9-18. 4- Però i si no fossis tan idiota. Reus, 16-9-18. 5- Entro en plena possessió del meu regne. Penya-segat del Baconé, l’Ampolla, 29-3-18. 6- Un dau de 6 cares. Tren cap a Madrid, 1-1-18. 7- Jesús tu com vas néixer. Tren cap a Madrid, 1-1-18. 8- Corona’t germina centra’t (en gran). Sinagoga del tránsito. Toledo, 27-12-18. 9- Corona’t germina centra’t (en petit). Sinagoga del Tránsito, Toledo, 27-12-28. 10- Columna cúpula terra. Mesquita del Cristo de la Luz. Toledo, 27-12-18. 11- Cala’t el cel calça’t la terra. Mesquita del Cristo de la Luz. Toledo, 27-12-18. 12- Tot res quelcom això (tres en ratlla filosòfic). Reus, 14-8-20. 13- Terra serra cel. Ap-7 km 189, 10-8-20. 14- Cos consciència. 14-8-20. 15- Home de trenta-cinc. Reus, 7-11-17. 16- Home de trenta-sis. Reus, 4-11-18. 17- Home de trenta-set. Reus, CAP Sant Pere, 19/30-5-19. 18- Un fanal encès rera la cortina. Reus, 24-5-20. 19- Remenes l’aigua amb la mà. Reus, 25-5-20. 20- Si em preguntes on estic. Reus, 13-10-20. 21- Veus el romaní de la porta. Reus, 7-9-19. 22- Estaves tan lluny de tu. Reus, 23-4-20. 23- Entre els tombs del laberint. Reus, 19-12-21. 24- Minotaure. Reus, 26-12-20. 25- Sempre fem la mateixa via. Reus, 26-12-20. 26- Nosaltres també teníem ànima d’acer. Al Txolessito, sobre Chris Cornell. Reus, 23-5-17. 27- El sol de la tarda decau. Chwitter, 27-8-18. 28- Un abellot enorme ha entrat a casa. Chwitter, 27-8-18. 29- Deixar casa i feina. Barcelona, 19-5-19. 30- Veus aquest penyasegat. Cita final de Jorge Riechmann: Mudanza del isonauta, 2. Reus, 28-8-20. 31- Jo no ho sé si donaria la vida. Reus, 25-8-20. 32- De vegades de petits. L’Ampolla, 15-2-10. 33- Un romeret, Tren Barcelona-Reus, 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada